dimecres, 17 de juliol del 2013

Sobre la nova Coca-Cola amb Stevia

Veient la notícia de www.eco-Portal.net sobre l'autorització de la nova beguda refrescant 'life' autoritzada a l'Argentina donant-li 'suposats' beneficis per contenir Stevia, una o fa més que esgarrifar-se...
Si, li han tret el perniciós Aspartam (només cal veure el documental fet a casa pel Sense ficció http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=46337), però continua tota la llista d'ingredients poc saludables que descalcifiquen els ossos, i causen altres problemes de salut.
Aquí teniu un resum de l'article:

Además de ser un jarabe de maíz transgénico inductor de Cáncer, Autismo, Enfermedades gastrointestinales como inflamación intestinal, diarrea crónica, colitis y enfermedad de Crohn, Obesidad, Alergias, Enfermedad cardiovascular, Depresión, Esterilidad, Alzheimer, Enfermedad de Parkinson, Esclerosis múltiple, y ALS (Ver evidencia científica), la Coca Cola normal tiene otros ingredientes dañinos. He aquí un desglose de algunos de los peores:
Aspartamo: Este producto químico se utiliza como sustituto del azúcar. Produce más de 92 efectos negativos para la salud incluyendo tumores cerebrales, malformaciones congénitas, diabetes, trastornos emocionales y epilepsia / convulsiones.
• El acesulfame-K: Otro edulcorante artificial cuyas pruebas de seguridad son escasas, muchos estudios muestran que el aditivo causa cáncer.
• Splenda: un edulcorante artificial que puede destruir hasta el 50 por ciento de las bacterias intestinales que son necesarias para mantener el equilibrio general del cuerpo humano. 


No obstante, y suponiendo que Coca Cola dice la verdad en cuanto a reemplazar los edulcorantes cancerígenos artificiales por stevia (¿transgénica?), el cambio es insignificante porque los demás componentes dañinos de sus gaseosas siguen presentes:
Jarabe de maíz OGM, lea: "El glifosato de Monsanto produce cáncer de mama y otras enfermedades graves, advierte un estudio"
Ácido fosfórico (interfiere con la capacidad del cuerpo para utilizar el calcio, lo que lleva a la osteoporosis o el ablandamiento de los dientes y los huesos)
Cafeína Transgénica (las bebidas con cafeína causan nerviosismo, insomnio, presión arterial alta, latido del corazón irregular, niveles elevados de colesterol en la sangre, eliminación de vitaminas y minerales, bultos en los senos, defectos de nacimiento, y algunas formas de cáncer)
Benzoato de sodio (este conservante común daña el ADN "apagando" partes vitales del ADN humano, lo que eventualmente conduce a enfermedades como la cirrosis hepática y el Parkinson)
Benceno (el benceno, un producto químico cancerígeno)
Colorante 4-metilimidazol o 4-MI (que produce cáncer)
Aceite vegetal bromado o BVO (la investigación sobre bromo con animales y humanos demostraron su toxicidad: causa infertilidad, pubertad temprana y deterioro del desarrollo neurológico. Además, el bromo se acumula en el tejido del corazón, el hígado y la grasa. La acumulación también puede aparecer en la leche materna).
Saborizantes (problemas gastrointestinales y renales).
L'article sencer a http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/La_mentira_de_la_Coca_Cola_saludable_por_contener_Stevia_en_sus_ingredientes

També cal recordar que la multinacional de la Coca-Cola ha estat protagonista de múltiples escàndols i atacs mediambientals http://www.organicconsumers.org/espanol/290905_coca.htm
Caldrà doncs optar per begudes més saludables com la llimonada (evidentment amb llimones ecològiques i sucre de comerç just) que us recomanem des de Naturalment treta del bloc tastdecuina.blogspot.com

Per aquests dies de tanta calor va la mar de bé tenir a punt a la nevera una llimonada natural ben fresqueta, que a part de treure’ns la set i refrescar-nos, ens aporta una bona quantitat de vitamina C i minerals per al nostre cos.
INGREDIENTS
3 llimones
5 cullerades de sucre
1 litre d’aigua mineral
1 safata de glaçons
PREPARACIÓ
Rentem ben netes les llimones i les tallem en trossos petits amb pell i tot i les posem al vas de la batedora junt amb el sucre i l’aigua, donem 5 o 6 cops de turbo que quedi triturat.
Passem per un colador cap a la gerra i aboquem els glaçons. 
Un toc de menta serà essencialment refrescant!


divendres, 5 de juliol del 2013

Algunes fotos del nou local

I ja que ens hem traslladat, aquí us ensenyem algunes fotos de com hem estat arranjant el local amb bioconstrucció tot esperant el dia que podrem fer jornada de portes obertes!!!

                                          Tapant forats i esquerdes amb la barreja d'argila i palla.

                                          L'entrada des del carrer Sant Ignasi

                                          L'arrebossat de la pica
                                        

Quan es premia els que generen fam

Un article molt bo d'Esther Vivas de www.etselquemenges.cat :




Vivim en un món al revés, en què es premia les multinacionals de l’agricultura transgènica, mentre acaben amb la pagesia i l’agrodiversitat. El Premi Mundial d’Alimentació 2013 –el que alguns anomenen el Nobel d’Agricultura– s’ha concedit enguany a dos representants de la indústria transgènica: Robert Fraley de Monsanto i Mary-Dell Chilton de Syngenta. El tercer guardonat ha estat Marc Van Montagu de la Universitat de Gant (Bèlgica). Tots han estat distingits per les seves investigacions a favor d’una agricultura biotecnològica.



I em pregunto: Com pot ser que es concedeixi un guardó que, teòricament, reconeix “les persones que han fet avançar (…) la millora de la qualitat, la quantitat i l’accés als aliments” als que promouen un model agrícola que genera fam, pobresa i desigualtat? Els mateixos arguments, imagino, que porten a concedir el Nobel de la Pau als que fomenten la guerra. Com diu l’escriptor Eduardo Galeano en el seu llibre Patas arriba (1998) “es premia al revés: es menysprea l’honestedat, es castiga el treball, es recompensa la falta d’escrúpols i s’alimenta el canibalisme”.
Ens volen fer creure que les polítiques que ens han conduït a la present situació de crisi alimentària en seran les solucions; però això és mentida. La realitat tossuda ens demostra, malgrat els discursos oficials, que el model actual d’agricultura i alimentació és incapaç de proporcionar menjar a la gent, cuidar de les nostres terres i dels que treballen el camp. Avui, malgrat que, segons dades de l’institut GRAIN, la producció d’aliments s’ha multiplicat per tres des dels anys seixanta però la població mundial des d’aleshores tan sols s’ha duplicat, 870 milions de persones al món passen gana. Fam, doncs, en un planeta de l’abundància del menjar.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO, reconeix que en els darrers cent anys han desaparegut el 75% de les varietats agrícoles. La nostra seguretat alimentària, per tant, no està garantida, ja que depenem d’un ventall cada cop més reduït d’espècies animals i vegetals. En definitiva, es promouen les varietats que s’adeqüen més als estàndards de l’agroindústria (que poden viatjar milers de quilòmetres abans d’arribar al nostre plat, que tenen un bon aspecte a les lleixes del supermercat, etc.), i es deixen de banda altres criteris com la qualitat i la diversitat del que mengem.
Se’ns diu que per acabar amb la fam al món cal produir més aliments i, en conseqüència, cal més agricultura transgènica. Però, avui, de menjar no en falta sinó que en sobra: no tenim un problema de producció, sinó d’accés. I l’agricultura transgènica no democratitza el sistema alimentari; ans al contrari, privatitza les llavors, promou la dependència pagesa, contamina l’agricultura convencional i ecològica i imposa els seus interessos particulars al principi de precaució que hauria de prevaldre.
Marie Monique Robin, autora del llibre i el documental El mundo según Monsanto (2008), ho deixa clar: aquestes empreses volen “controlar la cadena alimentària” i “els transgènics són un mitjà per aconseguir aquest objectiu”. Premis com els concedits a Monsanto i Syngenta són una farsa, davant la qual només hi ha una resposta possible: la denúncia. Cal assenyalar que una altra agricultura només serà possible al marge dels interessos d’aquestes multinacionals.

Article escrit per:




Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.
@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com
etiquetes: , , , ,
- See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/esther-vivas/quan-es-premia-els-que-generen-fam/#sthash.Nzg35ZFc.eUJ8wPe6.dpuf


Vivim en un món al revés, en què es premia les multinacionals de l’agricultura transgènica, mentre acaben amb la pagesia i l’agrodiversitat. El Premi Mundial d’Alimentació 2013 –el que alguns anomenen el Nobel d’Agricultura– s’ha concedit enguany a dos representants de la indústria transgènica: Robert Fraley de Monsanto i Mary-Dell Chilton de Syngenta. El tercer guardonat ha estat Marc Van Montagu de la Universitat de Gant (Bèlgica). Tots han estat distingits per les seves investigacions a favor d’una agricultura biotecnològica.
I em pregunto: Com pot ser que es concedeixi un guardó que, teòricament, reconeix “les persones que han fet avançar (…) la millora de la qualitat, la quantitat i l’accés als aliments” als que promouen un model agrícola que genera fam, pobresa i desigualtat? Els mateixos arguments, imagino, que porten a concedir el Nobel de la Pau als que fomenten la guerra. Com diu l’escriptor Eduardo Galeano en el seu llibre Patas arriba (1998) “es premia al revés: es menysprea l’honestedat, es castiga el treball, es recompensa la falta d’escrúpols i s’alimenta el canibalisme”.
Ens volen fer creure que les polítiques que ens han conduït a la present situació de crisi alimentària en seran les solucions; però això és mentida. La realitat tossuda ens demostra, malgrat els discursos oficials, que el model actual d’agricultura i alimentació és incapaç de proporcionar menjar a la gent, cuidar de les nostres terres i dels que treballen el camp. Avui, malgrat que, segons dades de l’institut GRAIN, la producció d’aliments s’ha multiplicat per tres des dels anys seixanta però la població mundial des d’aleshores tan sols s’ha duplicat, 870 milions de persones al món passen gana. Fam, doncs, en un planeta de l’abundància del menjar.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO, reconeix que en els darrers cent anys han desaparegut el 75% de les varietats agrícoles. La nostra seguretat alimentària, per tant, no està garantida, ja que depenem d’un ventall cada cop més reduït d’espècies animals i vegetals. En definitiva, es promouen les varietats que s’adeqüen més als estàndards de l’agroindústria (que poden viatjar milers de quilòmetres abans d’arribar al nostre plat, que tenen un bon aspecte a les lleixes del supermercat, etc.), i es deixen de banda altres criteris com la qualitat i la diversitat del que mengem.
Se’ns diu que per acabar amb la fam al món cal produir més aliments i, en conseqüència, cal més agricultura transgènica. Però, avui, de menjar no en falta sinó que en sobra: no tenim un problema de producció, sinó d’accés. I l’agricultura transgènica no democratitza el sistema alimentari; ans al contrari, privatitza les llavors, promou la dependència pagesa, contamina l’agricultura convencional i ecològica i imposa els seus interessos particulars al principi de precaució que hauria de prevaldre.
Marie Monique Robin, autora del llibre i el documental El mundo según Monsanto (2008), ho deixa clar: aquestes empreses volen “controlar la cadena alimentària” i “els transgènics són un mitjà per aconseguir aquest objectiu”. Premis com els concedits a Monsanto i Syngenta són una farsa, davant la qual només hi ha una resposta possible: la denúncia. Cal assenyalar que una altra agricultura només serà possible al marge dels interessos d’aquestes multinacionals.

Article escrit per:
esther vivas-150Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.
@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com
etiquetes: , , , ,
- See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/esther-vivas/quan-es-premia-els-que-generen-fam/#sthash.Nzg35ZFc.eUJ8wPe6.dpuf
Vivim en un món al revés, en què es premia les multinacionals de l’agricultura transgènica, mentre acaben amb la pagesia i l’agrodiversitat. El Premi Mundial d’Alimentació 2013 –el que alguns anomenen el Nobel d’Agricultura– s’ha concedit enguany a dos representants de la indústria transgènica: Robert Fraley de Monsanto i Mary-Dell Chilton de Syngenta. El tercer guardonat ha estat Marc Van Montagu de la Universitat de Gant (Bèlgica). Tots han estat distingits per les seves investigacions a favor d’una agricultura biotecnològica.
I em pregunto: Com pot ser que es concedeixi un guardó que, teòricament, reconeix “les persones que han fet avançar (…) la millora de la qualitat, la quantitat i l’accés als aliments” als que promouen un model agrícola que genera fam, pobresa i desigualtat? Els mateixos arguments, imagino, que porten a concedir el Nobel de la Pau als que fomenten la guerra. Com diu l’escriptor Eduardo Galeano en el seu llibre Patas arriba (1998) “es premia al revés: es menysprea l’honestedat, es castiga el treball, es recompensa la falta d’escrúpols i s’alimenta el canibalisme”.
Ens volen fer creure que les polítiques que ens han conduït a la present situació de crisi alimentària en seran les solucions; però això és mentida. La realitat tossuda ens demostra, malgrat els discursos oficials, que el model actual d’agricultura i alimentació és incapaç de proporcionar menjar a la gent, cuidar de les nostres terres i dels que treballen el camp. Avui, malgrat que, segons dades de l’institut GRAIN, la producció d’aliments s’ha multiplicat per tres des dels anys seixanta però la població mundial des d’aleshores tan sols s’ha duplicat, 870 milions de persones al món passen gana. Fam, doncs, en un planeta de l’abundància del menjar.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO, reconeix que en els darrers cent anys han desaparegut el 75% de les varietats agrícoles. La nostra seguretat alimentària, per tant, no està garantida, ja que depenem d’un ventall cada cop més reduït d’espècies animals i vegetals. En definitiva, es promouen les varietats que s’adeqüen més als estàndards de l’agroindústria (que poden viatjar milers de quilòmetres abans d’arribar al nostre plat, que tenen un bon aspecte a les lleixes del supermercat, etc.), i es deixen de banda altres criteris com la qualitat i la diversitat del que mengem.
Se’ns diu que per acabar amb la fam al món cal produir més aliments i, en conseqüència, cal més agricultura transgènica. Però, avui, de menjar no en falta sinó que en sobra: no tenim un problema de producció, sinó d’accés. I l’agricultura transgènica no democratitza el sistema alimentari; ans al contrari, privatitza les llavors, promou la dependència pagesa, contamina l’agricultura convencional i ecològica i imposa els seus interessos particulars al principi de precaució que hauria de prevaldre.
Marie Monique Robin, autora del llibre i el documental El mundo según Monsanto (2008), ho deixa clar: aquestes empreses volen “controlar la cadena alimentària” i “els transgènics són un mitjà per aconseguir aquest objectiu”. Premis com els concedits a Monsanto i Syngenta són una farsa, davant la qual només hi ha una resposta possible: la denúncia. Cal assenyalar que una altra agricultura només serà possible al marge dels interessos d’aquestes multinacionals.

Article escrit per:
esther vivas-150Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.
@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com
etiquetes: , , , ,
- See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/esther-vivas/quan-es-premia-els-que-generen-fam/#sthash.Nzg35ZFc.eUJ8wPe6.dpuf
Vivim en un món al revés, en què es premia les multinacionals de l’agricultura transgènica, mentre acaben amb la pagesia i l’agrodiversitat. El Premi Mundial d’Alimentació 2013 –el que alguns anomenen el Nobel d’Agricultura– s’ha concedit enguany a dos representants de la indústria transgènica: Robert Fraley de Monsanto i Mary-Dell Chilton de Syngenta. El tercer guardonat ha estat Marc Van Montagu de la Universitat de Gant (Bèlgica). Tots han estat distingits per les seves investigacions a favor d’una agricultura biotecnològica.
I em pregunto: Com pot ser que es concedeixi un guardó que, teòricament, reconeix “les persones que han fet avançar (…) la millora de la qualitat, la quantitat i l’accés als aliments” als que promouen un model agrícola que genera fam, pobresa i desigualtat? Els mateixos arguments, imagino, que porten a concedir el Nobel de la Pau als que fomenten la guerra. Com diu l’escriptor Eduardo Galeano en el seu llibre Patas arriba (1998) “es premia al revés: es menysprea l’honestedat, es castiga el treball, es recompensa la falta d’escrúpols i s’alimenta el canibalisme”.
Ens volen fer creure que les polítiques que ens han conduït a la present situació de crisi alimentària en seran les solucions; però això és mentida. La realitat tossuda ens demostra, malgrat els discursos oficials, que el model actual d’agricultura i alimentació és incapaç de proporcionar menjar a la gent, cuidar de les nostres terres i dels que treballen el camp. Avui, malgrat que, segons dades de l’institut GRAIN, la producció d’aliments s’ha multiplicat per tres des dels anys seixanta però la població mundial des d’aleshores tan sols s’ha duplicat, 870 milions de persones al món passen gana. Fam, doncs, en un planeta de l’abundància del menjar.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO, reconeix que en els darrers cent anys han desaparegut el 75% de les varietats agrícoles. La nostra seguretat alimentària, per tant, no està garantida, ja que depenem d’un ventall cada cop més reduït d’espècies animals i vegetals. En definitiva, es promouen les varietats que s’adeqüen més als estàndards de l’agroindústria (que poden viatjar milers de quilòmetres abans d’arribar al nostre plat, que tenen un bon aspecte a les lleixes del supermercat, etc.), i es deixen de banda altres criteris com la qualitat i la diversitat del que mengem.
Se’ns diu que per acabar amb la fam al món cal produir més aliments i, en conseqüència, cal més agricultura transgènica. Però, avui, de menjar no en falta sinó que en sobra: no tenim un problema de producció, sinó d’accés. I l’agricultura transgènica no democratitza el sistema alimentari; ans al contrari, privatitza les llavors, promou la dependència pagesa, contamina l’agricultura convencional i ecològica i imposa els seus interessos particulars al principi de precaució que hauria de prevaldre.
Marie Monique Robin, autora del llibre i el documental El mundo según Monsanto (2008), ho deixa clar: aquestes empreses volen “controlar la cadena alimentària” i “els transgènics són un mitjà per aconseguir aquest objectiu”. Premis com els concedits a Monsanto i Syngenta són una farsa, davant la qual només hi ha una resposta possible: la denúncia. Cal assenyalar que una altra agricultura només serà possible al marge dels interessos d’aquestes multinacionals.

Article escrit per:
esther vivas-150Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.
@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com
etiquetes: , , , ,
- See more at: http://www.etselquemenges.cat/especialista/esther-vivas/quan-es-premia-els-que-generen-fam/#sthash.Nzg35ZFc.eUJ8wPe6.dpuf

Ens hem traslladat!!!

Si voleu venir a conèixer-nos o a formar part del grup de consum de productes ecològics i locals d'igualada, a partir d'ara podeu trobar-nos al carrer Sant Ignasi núm. 49.

Ens hi trobareu els dimarts a partir de les 6 de la tarda!

L'enllaç del google maps:  https://maps.google.com/maps?q=Travessia+Gomis,+Igualada,+Espanya&hl=ca&ll=41.578487,1.61248&spn=0.002219,0.004823&sll=41.58389,1.617115&sspn=0.035503,0.077162&oq=Igualada,+travessia+gomis&hnear=Travessia+Gomis,+08700+Igualada,+Barcelona,+Espanya&t=m&z=18